Torre Abadal
- Ruta 2
- Punt d'interès de construccions tradicionals
- Punt d'interès d'agricultura i ramaderia
- Punt d'interès de flora
- Punt d'interès de fauna
- Punt d'interès de geologia
- Com arribar
Edifici residencial privat, situat a la vessant del Puig d’Olorda. Construcció formada per una torre de defensa, datada del segle X, de planta quadrada i pedres irregulars i una masia annexa de finals del segle XVIII.
Descripció
La torre de defensa sobre la qual està construïda l’actual edificació probablement es va aixecar al segle X. La resta d’edificis que conformen la Torre Abadal daten aproximadament del 1786.
La masia va formar part d’un territori semi-autònom, dins la parròquia de Santa Creu d’Olorda, conegut com la Quadra Abadal. Aquest territori era un antic alou propietat del Monestir de Sant Cugat. La torre de defensa sembla ser que correspondria a la torre o domus de Gallifa que a l’any 1120 apareix com a propietat de l’esmenta’t monestir. En segles posteriors la masia passà per mans de diferents senyors, com per exemple Gerbert d’Olorda (1209); Guillem Pere d’Olorda (1409), Pere Jofré, Jofré Sirvent i Joan Oliver (segle XV); Grau de Guardiola (1627-1628); Rafael Guinard (1653) o Josep de Camprodon (1707). Fins que, finalment al segle XIX, la masia passà a mans dels marquesos de Monistrol d’Anoia.
La masia és una construcció típica de la Catalunya rural amb edificis aïllats vinculats a l’explotació agrícola, ramadera i forestal. Els materials emprats en la seva construcció varien en funció de l’època. Així doncs, mentre que a l’Edat Mitjana les parets es feien amb pedres unides amb fang, més endavant aquesta tècnica fou substituïda per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable i el primer metre i mig d’alçada sol ser de pedra. La façana principal tendeix a inclinar-se cap al sud i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la característica de que la porta principal és adovellada. Les plantes de la casa estan cobertes d’un conjunt de bigues perpendiculars a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. El teulat és de dues aigües i sobresurt una mica per protegir de la pluja.
La distribució més típica d’aquestes construccions rurals dividia l’espai en dos pisos. En el primer pis (planta baixa) es reservava per les feines pròpies del camp, mentre que el segon pis era utilitzat com a habitatge. Si la casa disposava d’un tercer pis, aquest era utilitzat com a graner. Els animals, d’altra banda, podien viure o bé al primer pis o en un estable independent.
Entorn
Explotació agrícola d’arbres cirerers i ramadera. Als anys 40 del segle XX eren 40 ha i ¾ eren cultiu de garrofers, ametllers i oliveres. La resta era bosc. Aquesta explotació fou abandonada als anys 70. Actualment la finca és propietat de Sant Feliu de Lobregat.
Geologia
El terreny en el qual està ubicat la torre té una complexitat geomorfològica molt gran. Està format, d’una banda, per materials de pissarres esquistoses de silurià degradats i força erosionats que els fa especialment aptes per al conreu de vinya, garrofer i olivera; i per una altra banda, de calcàries que fan difícil el desenvolupament de la vegetació.
Curiositat
És l'únic element patrimonial de Sant Feliu de Llobregat declarat "Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)", degut a la torre preromànica que més tard va passar a formar part del cos de la masia.
A l’exterior del conjunt arquitectònic hi ha una antiga font, actualment tancada.
Altres llocs d'interès en aquest punt
Al costat de la Torre Abadal hi ha l’entrada a la mina que portava l’aigua procedent del Puig Olorda a la finca.
Fonts i Enllaços d'interès
- AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p.
- ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals.
- ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals.
- CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78.
- DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p.
- ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
- FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). "Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5". Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAmmARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89.
- SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.
- ARES; Itinerari Castellciuró-Torre Abadal: 7 d’octubre de 1995. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Departament d’ensenyament. Sant Feliu de Llobregat. 1995.
Enllaços d'interès:
Llistat punts d'interès
Inici de Rutes per Collserola