Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Inici
Mostrar panell d'identificació
Mostrar cercador global
Guia Fàcil

Reglament de Participació Ciutadana i Col·laboració

Índex de continguts


1. Què és la participació ciutadana?

És el dret de la ciutadania a intervenir, tant de forma individual com col·lectiva, en la presa de decisions de la ciutat, és a dir, és el dret a tenir capacitat d’influir tant en la definició com en l’aplicació de les polítiques públiques de l’Ajuntament.

2. El Reglament de participació ciutadana i col·laboració de Sant Feliu de Llobregat

Què és?

És una eina compartida entre l’Ajuntament i la ciutadania que facilita la intervenció de la ciutadania en la vida pública de la ciutat.

A qui s’adreça?

A totes les persones, entitats i col·lectius de la ciutat.

Com s’ha elaborat?

Mitjançant el debat amb tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament, les entitats i la ciutadania, així com amb les aportacions del personal tècnic municipal.

Quina estructura té?

El Reglament de participació ciutadana consta d’un preàmbul i cinc títols.

  • Preàmbul: Recull l’esperit del Reglament, per què s’ha fet i com s’ha elaborat.
  • Títol I: Descriu les disposicions generals, dret a participar, transparència, ús de les tecnologies...
  • Títol II: Regula els instruments i mecanismes de participació. També descriu els processos de participació ciutadana.
  • Títol III: Descriu com es fomentarà la cultura de la participació ciutadana, tant de cara a la ciutadania com internament a l’Ajuntament.
  • Títol IV: Descriu les dues vies d’impuls del govern obert, en quant a col·laboració i cooperació amb la ciutadania de la gestió i actuacions públiques.
  • Títol V: Sistemes de garanties.
Com es pot participar a Sant Feliu?

Consultes populars no referendàries (Capítol 1 - Secció 1)

Què són?

  • Mitjançant una votació es demana l’opinió a la ciutadania sobre una qüestió de competència municipal.
  • partir d’un mínim del 25% de participació aquesta consulta té caràcter vinculant i haurà de ser presa en consideració per l’Ajuntament. Tot i no superar aquest límit de participació el Ple Municipal pot decidir, mitjançant acord, tirar endavant el resultat de la consulta.

Qui pot participar-hi?

  • Veïns i veïnes majors de setze anys.

Qui les pot promoure?

  • Una consulta popular no referendària la pot promoure: l’alcaldia, el Ple municipal per majoria simple i els veïns i les veïnes. No és necessària l’autorització de l’Estat.
  • Es considera una iniciativa institucional si aquesta consulta és promoguda per la majoria absoluta del Ple municipal o per l’alcalde o alcaldessa.
  • Es considera iniciativa ciutadana si la consulta és promoguda per dues o més entitats inscrites al Registre Municipal d’Entitats, o per 50 veïnes o veïns de la ciutat que compleixin els requisits detallats al Reglament.
  • Per tal que el Ple pugui tirar endavant la consulta per via d’iniciativa ciutadana, s’haurà de presentar com a mínim un 5% de signatures prenent com a base el col·lectiu al que va dirigida la consulta.

Dret de petició (Capítol I – Secció II)

Què és el dret de petició?

  • És el dret que permet sol·licitar davant l’Ajuntament l’adopció d’actes o d’acords que facin referència a qualsevol assumpte o matèria que sigui de competència municipal.

Qui el pot exercir?

  • Ciutadans i ciutadanes.
  • Entitats.
  • Col·lectius (plataformes, comissions, etc.)

Com?

  • S’ha de fer un escrit de petició i presentar-lo al Registre municipal.
  • Un cop presentat l’escrit, l’Ajuntament n’acusarà la recepció en un termini màxim de deu dies. Admesa la petició, l’Ajuntament la respondrà en un període que no superi els tres mesos.

La iniciativa popular (Capítol I - Secció III)

Què és?

  • És el mecanisme pel qual les veïnes i veïns que gaudeixin del dret de sufragi a les eleccions municipals poden instar l’Ajuntament a promoure accions de competència municipal, excepte en temes d’hisenda local.

Com es pot dur a terme?

  • Les iniciatives han d’anar subscrites per un 10% dels veïns i veïnes.

Quin és el procediment?

  • Les iniciatives seran debatudes al Ple i posteriorment resoltes per l’òrgan competent.
  • La resolució que s’adopti haurà de ser justificada per part de l’Ajuntament i comunicada als proposants.
  • Si en el termini de 3 mesos no es dona cap resposta, aquesta iniciativa s’entendrà aprovada per silenci administratiu.

Fòrum Ciutadà (Capítol I - Secció IV)

Què és el Fòrum Ciutadà?

Són trobades i/o compareixences dels representants municipals amb la ciutadania, per tal que aquesta pugui debatre propostes en relació alguna acció política. Aquest fòrum podrà ser de caràcter general o anar dirigit a col·lectius específics.

Qui el convoca?

El Fòrum serà convocat per l’alcalde o l’alcaldessa, com a mínim 15 dies naturals abans de la seva realització. En casos justificats aquest termini es podrà reduir a 7 dies.
L’Ajuntament està obligat a posar a disposició de la ciutadania la informació necessària per tal que tothom estigui informat dels temes a tractar.

Sessions públiques al Ple municipal (Capítol I - Secció V)

Quins tipus d’intervencions ciutadanes hi ha al Ple?

  1. Poder intervenir en un punt de l’ordre del dia:
    Les associacions i entitats inscrites en el Registre Municipal d’Entitats, o altres col·lectius inscrits en el Registre de Participació Ciutadana, sempre i quan hagin format part com a interessats en la tramitació prèvia d’aquell punt de l’ordre del dia.
    També pot intervenir el o la portaveu d’un grup de ciutadans que superin les 100 persones de més de 16 anys empadronades a Sant Feliu de Llobregat.
    La durada màxima d’aquesta intervenció serà de 10 minuts o el que li
    concedeixi l’alcalde o alcaldessa.
  2. Presentar una moció o proposta de caràcter local o general:
    Ho poden fer les mateixes persones jurídiques i físiques i amb els mateixos requisits que el punt anterior, més els partits polítics amb més de 100 vots en les últimes eleccions municipals.
    S’inclourà la proposta a l’ordre del dia, i sempre es tractaran a l’inici del Ple
    Municipal.
    Si una proposta és rebutjada, no es podrà presentar una altra sobre el mateix tema en el termini d’un any. Excepte si es complementen noves dades rellevants.
  3. Formular preguntes al govern:
    Un cop finalitzat el Ple, l’alcalde o l’alcaldessa pot establir un torn de propostes i preguntes per part de les persones assistents sobre els temes de la sessió.

3. Aspectes innovadors del Reglament municipal de participació i col·laboració

Aquest reclament recull un seguit d’aspectes innovadors com: la consulta anual no referendària, noves metodologies per al funcionament dels consells o dels processos participatius.

Consells Municipals de Participació (Capítol II - Secció I)

Són espais sectorials de participació de les entitats i la ciutadania per portar a terme el seguiment, la consulta i/o la formulació de propostes en relació l’acció de govern en matèries concretes d’abast municipal.

Qui participa?

  • Poden participar-hi entitats i associacions.
  • També persones a títol individual inscrites en el Registre de Participació Ciutadana.
  • Personal tècnic municipal que s’encarrega de la dinamització dels debats així com de garantir el bon funcionament.

Com participar-hi?

  • Els consells s’han de reunir com a mínim un cop l’any per tal de debatre l’estat del municipi en els temes de la seva competència.
  • Es poden crear comissions de caràcter permanent sobre matèries concretes, així com grups de treball de caràcter temporal per afrontar temes que el ple del consell consideri necessaris.

Processos participatius (Capítol III)

Què són? Per a què serveixen?

Són instruments mitjançant els quals es promouen el debat ciutadà, a través de dinàmiques participatives, i també la recollida de propostes sobre aquelles actuacions o plans municipals d’especial rellevància.

Qui pot participar-hi?

Les persones majors de 16 anys inscrites al padró municipal. També entitats, organitzacions i persones jurídiques. La convocatòria d’un procés va a càrrec de l’Ajuntament.

Funcionament i fases:

  1. Informació a les persones que poden participar-hi:
    És la fase en què s’ha de donar tota la informació pertinent en relació a quins col·lectius estan convidats a participar-hi, quina és l’actuació pública sobre la que s’ha de decidir i com es durà a terme aquesta participació.
  2. Aportació de propostes i deliberació:
    Tots els processos de participació han d’establir un període perquè les persones facin les seves aportacions i propostes. Aquest període mai pot ser inferior a un mes.
  3. Valoració de les propostes:
    L’Ajuntament ha de valorar totes les propostes i aportacions realitzades. En aquesta fase l’Ajuntament ha d’informar la ciutadania de la valoració que han rebut les diferents aportacions i propostes.
  4. Avaluació del procés i retiment de comptes:
    L’avaluació dels resultats s’ha de reflectir al web i per mitjans electrònics i presencialment, si s’escau. I s’ha d’elaborar amb un termini màxim de dos mesos.

Qui farà el seguiment d’aquest procés?

El seguiment el durà a terme la Comissió de Garanties del Reglament de participació ciutadana i col·laboració.

Resposta i retiment de comptes municipals dels instruments de participació (Capítol IV)

Els òrgans de govern que corresponguin en cada cas, hauran de ser informats de les conclusions dels processos participatius, així com dels resultats de la tasca dels consells de participació.

Tot i que aquests resultats no són vinculants el govern municipal haurà d’informar
públicament com a mínim sobre:

  1. Criteris utilitzats per valorar les aportacions i els motius pels quals han estat
    rebutjades o acceptades.
  2. Els compromisos assolits com a conseqüència del procés.

Foment de la cultura participativa (Títol III)

  • A la ciutat: foment de la participació ciutadana, del teixit associatiu i altres formes d’acció col·lectiva.
  • A l’Ajuntament: recursos humans i tècnics, coordinació interna, transversalitat i participació interna.

Què és la coproducció de serveis públics? (Títol IV - Capítol I)

És el treball col·laboratiu entre Ajuntament i ciutadania en el desplegament d’un determinat servei públic. Aquesta col·laboració es podrà dur a terme tant per persones, com per entitats o per altres formes d’acció col·lectiva.

Es redactaran uns pactes on s’especificarà el funcionament d’aquest servei i els termes de la col·laboració. Hi haurà una comissió formada per totes les entitats i agents que signen el pacte, encarregada de vetllar pel bon funcionament d’aquesta actuació municipal.

Què és la gestió col·laborativa dels espais i equipament públics? (Títol IV - Capítol II)

És un mecanisme mitjançant el qual les entitats i associacions sense ànim de lucre poden desenvolupar la gestió de serveis o equipaments de l’Ajuntament.

Tipologies:

  1. Poden col·laborar a través de les seves activitats o projectes.
  2. Quant a serveis i equipaments, s’adjudicaran a través d’un concurs públic. Aquesta gestió tindrà caràcter no lucratiu.

Seguiment de la gestió:

  • Hi haurà una comissió ciutadana de seguiment integrada per persones usuàries d’aquell servei o equipament, que és qui avaluarà la qualitat del servei.

Qui pot desenvolupar la gestió col·laborativa?

  • Entitats i associacions sense ànim de lucre.

Registre Municipal de participació ciutadana i col·laboració (Article 59)

Aquest registre és una base de dades, la qual l’Ajuntament mantindrà actualitzat, per tal de recollir totes les persones o col·lectius no constituïts (plataformes, fòrums, xarxes ciutadanes, etc.), que tinguin voluntat de participar-hi i incidir en la definició i execució de les polítiques públiques de la ciutat.

Comissió de Garanties del Reglament (Article 60)

És l’òrgan responsable de vetllar per l’eficaç desplegament de qualsevol dels mitjans de participació indicats en aquest reglament.

Composició:

  • 1 regidor/a de cada grup municipal.
  • 3 ciutadans nomenats per l’alcalde o alcaldessa a proposta de les entitats.
  • Personal tècnic municipal que actuarà com a suport, amb veu però sense
    vot.

Funcionament:

  • Qualsevol procediment d’actuació s’iniciarà a petició de la persona interessada a la que la comissió escoltarà sempre en primer lloc, després es farà comparèixer les persones relacionades amb els fets.
  • En el termini de 10 dies la comissió s’haurà de pronunciar i emetre el ser judici de valor. En el cas que l’Ajuntament no accepti la recomanació de la comissió la persona interessada podrà presentar el recurs corresponent.