Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
28/03/2024 19:31:12

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Patrimoni cultural
Revisió d'elements arqueològics

Les fonts d'informació

1. Els Catàlegs Patrimonials

Com ja s’ha comentat, els primers elements objecte de revisió han estat els catàlegs de bens arqueològics disponibles.

El primer d’ells, i principal font d’informació, és l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic (Generalitat de Catalunya). Aquest llistat recull 25 jaciments vinculats al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Aquest llistat és el resultat de la suma de diferents actuacions / iniciatives pròpies de la Direcció General del Patrimoni Català orientades a establir un inventari arqueològic català a través de la realització de diferents campanyes d’ordre comarcal i successives revisions.  De manera concreta, i pel Baix Llobregat (i per tant per Sant Feliu de Llobregat) ens consten la realització de, com a mínim, dues campanyes prospectives realitzades al llarg dels anys 1983 i 2003-2004.

En segon lloc,  la Diputació de Barcelona, dins del marc del projecte d’elaboració dels diferents Mapes del Patrimoni Culturals de la província, va presentar el Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Feliu el 2010 però, en el cas que ens pertoca, la revisió dels elements arqueològics, les intervencions es van portar a terme al llarg dels darrers mesos de 2013. De manera concreta es van recollir 11 elements que van rebre una atenció destacada (enllaç al llistat on-line).

En darrer terme s’ha consultat l’obra inèdita Inventari del patrimoni arqueològic del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Aquest treball és la compilació ordenada de tota la informació recollida per un grup de persones aficionades a l’arqueologia al llarg dels anys 70 i 80 i que pren forma gràcies a les actuacions dels membres de l’associació local ARES (Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu).

De manera concreta, el 1984 es recull en format inventari, amb un model de fitxes seguint els estàndards de les presents a les cartes arqueològiques de la Generalitat de Catalunya, la informació disponible per a tot un seguit de jaciments de la ciutat (i altres de poblacions limítrofes) incloent-hi informació bàsica (nom, paratge, tipus de jaciment, cronologia, etc.) acompanyada d'informació cartogràfica (localització) i gràfica (fotografies).

Cal detenir-se en aquest punt un instant donat que va ser l’actuació / insistència d’aquesta associació la que va permetre la inclusió de 18 elements arqueològics a un Catàleg que al maig de 1986 (al llarg del procediment d’Exposició Pública) no en contenia cap. De manera més concreta, el 31 de juliol de 1986 D. Joaquim Pahissa i Puertas va presentar, en nom de l’associació ARES, tot un seguit de documentació (publicacions, fitxes arqueològiques, plànols de situació) en relació a la presència de valor arqueològic (entre d’altres elements patrimonials de diferent ordre) que haurien de ser considerats dintre del Pla.

Atesa l’aportació de l’associació ARES com a procedent i pertinent, 18 dels elements presentats per aquesta es localitzen al plànol 1/5000 “si bé de forma aproximada” i de la mateixa manera reben “la protecció” com a bens catalogats i protegits1.

2. Altres fonts d’informació

De manera secundària, altres fonts d’informació han estat utilitzades per a la realització d’aquesta revisió.

Cal destacar en aquest punt tota la informació vinculada a les poques intervencions arqueològiques observades i que gràcies al repositori CALAIX són avui dia consultables en línia. D’aquesta manera, memòries d’intervenció, documentació fotogràfica i planimètrica han constituït uns elements bàsics per afrontar l’estudi dels diferents jaciments a la vegada que aquesta han estat enllaçats a les fitxes per tal que els possibles consultors puguin accedir a tota aquesta informació.

De la mateixa manera s’ha intentat apropar-se a tota la bibliografia arqueològica disponible. De manera sincera, cal dir que aquesta no és extensa; tot i això, a cada fitxa tècnica s’han enumerat els articles o publicacions disponibles.

Pel que fa al material gràfic (fotografies) és necessari indicar la mateixa problemàtica que respecte de la bibliografia: el volum és de dimensions reduïdes. De manera més detallada, s’han incorporat a les fitxes de Materials Auxiliars elements procedents de tres centres museístics o documentals: el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), el Museu Municipal de Molins de Rei i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL). De la mateixa manera, algunes imatges procedeixen d’aportacions personals (Jordi Amigó i Barbeta, Carolina Amorós Jiménez o Marc Rius) o són de producció pròpia d’aquest equip (Jordi Jiménez Zamora).

En darrer lloc, cal dir, que, encara a dia d’avui, hi ha materials arqueològics procedents de jaciments santfeliuencs a domicilis particulars. Aquest aspecte conflictiu, i que caldria resoldre abans de la seva possible pèrdua, no altera tot allò expressat en aquest treball. Si bé seria desitjable que aquests materials estiguessin a disposició pública, a dia d’avui la seva absència no distorsiona la imatge que tenim del passat arqueològic de la nostra vila.  

L’ordenació de la informació

1. La Fitxa Tècnica

Com ja s’ha dit, tota la informació essencial dels 26 jaciments s’ha ordenat a la denominada Fitxa Tècnica. Aquest model fitxa, per una qüestió de coordinació, segueix fil per randa el model dispositiu de l' Inventari Arqueològic i Paleontològic del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

De manera resumida, aquest format incideix en els següents aspectes:

  • Identificació i localització: amb número d’ordre del jaciment, nom comú, coordenades UTM / altitud s.n.m., accés i context, localització i ubicació del material.
  • Descripció: amb indicació del tipus de jaciment, cronologia, descripció i notes històriques i estat de conservació.
  • Intervencions: enumeració de les actuacions observades, tipologia i responsables.
  • Documentació i Bibliografia
  • Documentació Gràfica: incloent-hi la documentació planimètrica de l'ICC.
  • Règim Jurídic i Protecció

Molts d’aquests camps tenen un contingut obert però alguns d’ells no i així presenten un contingut acotat i delimitat per tota una sèrie de variables estandarditzades Context i descripció del Context, Estat de Conservació i Règim Jurídic i Protecció per exemple) D'altra banda, la versió digital conté tot els enllaços que permeten accedir a informació externa com:

  • Memòries, fotografies i documentació planimètrica present al repositori CALAIX
  • Bases topogràfiques amb coordenades UTM presents a la base cartogràfica del Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

2. La fitxa Materials Auxiliars

De manera auxiliar, i en funció de la presència de material gràfic que complementi la informació present a la fitxa tècnica, es presenta aquesta de manera senzilla amb els comentaris adients (procedència, autoria, data, etc.)


1 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sant Feliu de Llobregat (Sant Feliu de Llobregat, 1988: p. 18)

Salta a la part superior