Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
31/07/2021 02:17:00

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

L'Ajuntament
Pressupostos municipals

Principals mesures del govern

Presentació

Anualment, el pressupost és el reflex numèric de les principals voluntats del Govern. Aquest any, en el marc de la crisi generada per la Covid-19, amb les greus conseqüències que estem patint, més que mai, necessitem que els recursos de la ciutat es concretin en la reconstrucció econòmica i social de Sant Feliu, amb el compliment dels acords del Pacte de Ciutat i d’altres mesures recollides en el Pla d’actuació municipal (PAM) o impulsades ad hoc pel govern, per a donar resposta a situacions i necessitats concretes.

Aquesta voluntat del pressupost 2021 manifestada des del primer moment per tot el Consistori es va concretar ja aquest any en l’aprovació dels Plans de xoc que es van impulsar durant la primera onada de la pandèmia i que ja han suposat més de 200 ajuts a l’activitat econòmica, o la posada en marxa de la targeta moneder per les famílies, ..., i que ara es complementaran amb un seguit de més i/o noves ajudes, subvencions, mesures fiscals i/o plans d’ocupació municipals.

D’aquesta manera, tal i com explicava a l’inici del document, cal continuar adaptant el municipi a la nova realitat i a les noves prioritats que es deriven de la crisi de la Covid-19. La primera, reimpulsant la ciutat a nivell socioeconòmic i cívic, per tal que Sant Feliu superi la situació generada per la crisi, avançant alhora amb criteris d’equitat i justícia social, per no deixar a ningú enrere.

Tenim la oportunitat en aquesta crisi de posar les bases per a un model de ciutat que reforci la salut i les cures, vetllant alhora per una ciutat més sostenible, més habitable i més cohesionada i tenint cura dels efectes que la crisi de la Covid-19 pugui generar també en l’espai públic i els seus usos.

I mirant endavant, projectar la ciutat de Sant Feliu cap a un futur més sostenible i productiu implementant dispositius i polítiques de transició verda, digital i amb alta dimensió innovadora, que ens ajudin a estar millor preparats per afrontar situacions com la que acabem de viure.

Destaquem les principals mesures:

Garantir els subministraments bàsics i els drets a l’alimentació i a l’habitatge

La prioritat és garantir els subministraments bàsics i el dret a l’alimentació de la ciutadania.

Durant el primer estat d’alarma es van prohibir els talls de subministrament i es van habilitar mecanismes extraordinaris per garantir l’alimentació de la ciutadania; i cal continuar garantint que aquests drets no siguin vulnerats.

Per això es reforçarà la dotació econòmica dels Serveis Socials i de Medi Ambient, per poder abordar un pla de garantia dels subministraments essencials (electricitat, aigua i gas) per combatre la pobresa energètica entre les famílies vulnerables i complementar-ho amb accions formatives entre els usuaris per potenciar la reducció del seu consum com les que portem a terme amb el projecte “Connecta’t”.

La injecció de recursos a Serveis Socials, que s’anirà desenvolupant durant tot l’any, serà necessària per continuar garantint l’accés a una alimentació sana i equilibrada per a tota la ciutadania a través de, d’entre d’altres, les beques menjador, el menjador social, els programes de repartiment d’aliments; i reforçant la targeta moneder com a eina de garantia del dret a l’alimentació i productes frescos i de primera necessitat, fomentant l’autonomia de les famílies vulnerables.

La crisi social i econòmica afecta a tothom, però no afecta a tothom per igual. Per això cal reforçar l’atenció social atenent a la situació socioeconòmica de cada persona i col·lectiu, impulsant projectes de caràcter comunitari per fomentar l’autonomia personal i abordar els problemes de la comunitat de manera col·lectiva, i implementant metodologies que, mitjançant l’anàlisi de dades i tendències socials ens permetin actuar de manera preventiva, amb l’ajuda d’eines com els resultats de l’enquesta sobre la situació de la ciutadania de Sant Feliu en el marc del post-confinament.

La pandèmia, també ha fet aflorar i ha agreujat situacions de vulnerabilitat habitacional. El govern de l’Estat ha dut a terme moratòries davant les execucions d’hipoteques i lloguers, així com una línia d’ajudes, que de moment s’han ampliat. Es continuaran destinant recursos per acompanyar la ciutadania que ho necessiti en la tramitació d’aquestes línies d’ajuda, així com una aposta ferma des de l’administració local per disposar d’un parc d’habitatge que permeti pal·liar situacions d’emergència, que es concretarà en algunes partides econòmiques fonamentalment d’inversions aquest mateix 2021, tot i ser un projecte de llarg recorregut.

En el marc competencial municipal, doncs, es duran a terme polítiques que fomentin l’habitatge públic i de lloguer, posant especial èmfasi en la protecció dels col·lectius amb major risc de vulnerabilitat social, tal com ja es va visualitzar en el pla local d’habitatge.

Reforçar els recursos i els serveis contra la violència masclista i la violència en l’àmbit de la llar

Durant la crisi sanitària viscuda i la situació de confinament conseqüent es va intensificar i invisibilitzar la violència masclista. La situació actual en que la pandèmia encara no està superada fa que es puguin aplicar noves restriccions de mobilitat, confinaments o produir-se situacions econòmiques extremes, que encara dificultin més el dia a dia de les víctimes de violència

És per això que, a banda de seguir treballant de manera estructural per a l’eradicació de la violència masclista, es dedicaran recursos a treballar per garantir i consolidar l’atenció telemàtica del Servei d’Informació i Atenció a les Dones, així com per garantir l’atenció multicanal del Servei d’Informació i Atenció a les Dones i millorar la informació i la comunicació d’aquests serveis.

També cal implementar mesures més eficients de detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat i de violència cap als els col·lectius amb major risc d’exclusió social i major risc de vulnerabilitat, doncs la violència en l’àmbit de la llar també s’ha intensificat en etapes de confinament i per això es fa necessari reforçar els protocols i el seguiment de les persones dependents, gent gran i persones amb diversitat funcional.

També es fa necessari poder detectar possibles situacions de vulneració de drets i que afectin a la vida quotidiana dels col·lectius més vulnerables, i per això es destinaran recursos econòmics a desenvolupar i/o reforçar els protocols necessaris per a la detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat atenent als col·lectius més sensibles.

En el cas dels col·lectius de la gent gran i persones amb discapacitat, especialment afectats per la Covid-19, es promourà una xarxa per identificar i detectar situacions de vulnerabilitat.

Establir diferents línies d’ajut i accions per afavorir l’ocupació i als sectors més afectats per la crisi sanitària

Arran de la declaració de l’estat d’alarma, amb la paralització del sector econòmic, i les posteriors restriccions per lluitar contra la pandèmia, les conseqüències en els àmbits del teixit comercial de proximitat i de diferents empreses de la ciutat, han estat contundents, especialment en el sector de la restauració, el comerç i l’oci.

Aquest pressupost destina recursos per desenvolupar mesures que fomentin la contractació, i la recuperació dels sectors més afectats per la crisi sanitària.

L’aparició del coronavirus que va comportar el confinament de la població i posteriorment mesures estrictes de restricció per als comerços, també va evidenciar que l’aposta per el comerç en línia és estratègica. El comerç local ha de poder competir en les millors condicions amb les grans plataformes de venta en línia que ja existeixen i que durant la 1a onada de la pandèmia es veien a més saturades de peticions, mentre el comerç local patia de forma punyent les mesures de no presencialitat.

Per això es destinaran recursos per treballar conjuntament amb les associacions de comerciants de la ciutat les mesures per enfortir la capacitació digital del teixit comercial de Sant Feliu i la recerca de fórmules per poder generar centrals de comandes on-line que afavoreixin els valors del comerç de proximitat.

El comerç local és fonamental per al teixit social i econòmic d’una ciutat. La crisi sanitària ha dificultat la continuïtat de molts comerços que han hagut de tancar o han perdut clientela a causa de la pandèmia. Per afrontar aquesta situació es destinaran recursos per fomentar que la ciutadania compri al comerç local, mitjançant campanyes de foment del consum km0 i iniciant un projecte de pacificació de les zones de passeig i compra, per fer-les el més amables possible i donant prioritat als vianants.

També, hi haurà partides econòmiques per dotar a Sant Feliu d’una moneda local que multipliqui l’impacte de la despesa pública en el comerç local, ja que cal incrementar la circulació de diners entre el teixit comercial del municipi i fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social, la implicació i interrelació de la ciutadania i del teixit econòmic i social. L’aposta per un projecte com el de la moneda local ve a donar resposta a aquestes necessitats i s’ha implementat com un model d’èxit sobretot a altres països

I l’accés als nuclis econòmics de la ciutat també és un element fonamental per a lluitar contra al crisi econòmica provocada per la Covid-19, doncs aquest és imprescindible per al desenvolupament del treball i per poder esdevenir un focus d’atracció per a les empreses. I cal que aquest accés a més de segur, sigui el màxim de sostenible i el menys contaminant possible, per això es destinaran recursos de manera prioritària, a l’augment de la xarxa ciclable a la ciutat i en bona connexió amb els nostres polígons industrials; per garantir una mobilitat neta i segura.

Per tant, es destinaran partides econòmiques a incrementar l’accessibilitat als serveis i als polígons d’activitat econòmica de Sant Feliu a través del transport públic i sostenible, a través de plans de mobilitat sostenible, per reduir la despesa i la contaminació que es genera amb del transport particular; i es fomentarà l’accés a aquests espais en transports no contaminants com la bicicleta o els patinets, garantint la seguretat de les persones amb l’ampliació de la xarxa ciclable i l’aprovació de les ordenances que ho regulin.

En general, cal avançar cap a una economia més circular per generar beneficis com reduir la pressió sobre el medi ambient, millorar la seguretat de subministrament de matèries primeres, millorar la competitivitat, la innovació, el creixement i l’ocupació, com a sortida a la crisi econòmica provocada per la Covid-19.

Millorar la gestió de residus i la neteja de la ciutat

La crisi climàtica és segons les persones expertes en la matèria, indestriable de la situació que estem vivint. La nostra qualitat de vida també està íntimament relacionada amb els factors mediambientals i la reducció de residus, que amb el coronavirus s’han multiplicat a causa dels EPIs, de les precaucions necessàries a prendre, i de la seva recollida selectiva, i es configuren com a mesures essencials a desenvolupar.

És imprescindible, doncs, iniciar un projecte de futur per fomentar la recollida selectiva de residus i la minimització de la generació dels mateixos, incrementant el nombre de comerços adherits al servei de recollida porta a porta de paper-cartró, orgànica/piles i vidre, sobre tot d’aquells identificats com a grans generadors de fracció orgànica i cartró; i afavorint les bones pràctiques del comerços que facin recollida selectiva de residus, desenvolupant accions com la creació d’un distintiu de “comerç sostenible” com a etiqueta específica per distingir el compliment de mesures relatives a bones pràctiques mediambientals per part del comerç local, i fer-ne difusió.

També es dotarà econòmicament una línia de subvenció als petits comerços de proximitat, en base a la reducció en la generació de residus durant el temps que no duguin a terme les seves activitats, a causa de tancaments forçosos.

Pel que fa a la neteja viària, en decretar-se l’estat d’alarma al març l’Ajuntament de Sant Feliu va reorganitzar els serveis municipals de neteja viària per fer front a la crisi sanitària i a la necessitat de frenar la propagació del coronavirus. Entre altres mesures, es va reforçar la neteja amb productes desinfectants al mobiliari urbà, dels contenidors i de les zones de més trànsit per evitar la propagació de la Covid-19. Ara, l’Ajuntament ha intensificat el servei de neteja viària als carrers, amb l’objectiu de donar cobertura a les necessitats de la ciutat i continuar amb els treballs de desinfecció de l’espai públic.

L’Ajuntament demanarà també la col·laboració de la ciutadania per a un bon ús de l’espai públic, recordant mitjançant campanyes de civisme que no es dipositin residus a la via pública i no es treguin mobles ni trastos fora dels horaris previstos.

Entre aquests dos conceptes, gestió de residus i neteja viària, s’ha incrementat la partida anterior en aproximadament 275.000€ per aquest pressupost 2021; amb el compromís de seguir millorant aquests serveis en els propers anys.

Gestionar el Soterrament i iniciar la transformació urbana de Sant Feliu

Fa molts anys que l’Ajuntament treballa incansablement per aconseguir el soterrament. Malgrat som conscients que la pandèmia ha trastocat tots els calendaris, garantir el compliment dels acords i veure com per fi comencen les esperades obres que portaran al canvi que necessita Sant Feliu, ha estat també una de les tasques prioritàries del Govern.

Aquest pressupost preveu partides per a afrontar de manera òptima l’inici de les obres i el procés de transformació urbana que el mateix soterrament implicarà.

Pel que fa al Soterrament, cal desenvolupar accions per minimitzar l’impacte de les obres del soterrament en el dia a dia de la ciutat. Aquest inici d’obres es preveu a inicis del 2021 i per tant el pressupost ha de recollir partides que permetin garantir la informació i atenció ciutadana integrals i actualitzades, així com un correcte funcionament de la ciutat.

També cal un pressupost que contempli el desenvolupament d’actuacions fonamentals per garantir la mobilitat de persones i vehicles, així com el correcte funcionament del transport públic durant aquest període de transició, una bona planificació de les afectacions a la via pública i les necessitats d’aparcament de vehicles amb una visió estratègica a escala de ciutat, així com la col·laboració amb el comerç local i la potenciació de l’activitat econòmica amb el plantejament d’un enfoc adaptat a les particularitats diferencials de cada entorn.

Finalment, es preveu que en aquest context es pugui celebrar al mes de maig de 2021, la consulta ciutadania per decidir el projecte guanyador del concurs internacional d’idees per a la superfície de la via, un cop soterrada. Sembla que manqui molt temps, però és fonamental avançar en aquesta planificació abans que la obra estigui avançada, per preveure possibles necessitats i treballar en paral·lel la urbanització de determinats espais.

D’altra banda, cal abordar la transformació urbana de la nostra ciutat. Davant d’aquesta oportunitat que implica el soterrament, cal impulsar un planejament urbanístic sostenible i cohesionador i elaborar plans estratègics per al nou model de ciutat, dels que s’han de començar a assentar les bases.

Cal un aposta clara, com ens ha recordat la pandèmia que vivim, per ampliar i millorar espais públics, zones verdes, de passeig i ciclables amb criteris de qualitat, per garantir una mobilitat més sostenible i donar resposta a les recomanacions de salut pública, així com poder garantir les possibles mesures i recomanacions de salut pública pel que fa a l’ús de l’espai públic.

Fonamental també l’aposta per una mobilitat a peu en una ciutat que ho permet; i sostenible, fomentant l’ús de vehicles no contaminants (bicicletes, patinets...); així com per la pacificació progressiva de carrers, amb limitacions de velocitat i generant espais lliures de circulacions de vehicles i traslladant elements que la obstaculitzin.

En definitiva, una transformació urbana no especulativa i que estigui fonamentada en la participació ciutadana i en la millora de la qualitat de vida dels santfeliuencs i santfeliuenques.

Altres mesures de futur immediat

Un cop explicades les novetats i els grans trets a destacar en aquest exercici 2021, també voldria explicitar que davant les greus conseqüències econòmiques i socials de pandèmia, tant des del govern de l’Estat com des de la Unió Europea s’estan articulant diferents mecanismes per dotar de recursos els municipis. Des de l’Ajuntament estem esbossant diferents escenaris econòmics per començar a definir el possible destí d’aquests recursos tant per la via de la despesa corrent com per la via de les inversions.

Aquests recursos sens dubte aniran sobretot adreçats a les mesures establertes en el Pacte de Ciutat i alhora ens haurem de preparar per les possibles noves contingències que la pandèmia ens presenti, seran programades durant el 2021, condicionats i segons la previsió d’incorporació de romanents i d’altres fonts d’ingressos anunciats pel govern derivats de l’ús dels romanents, de la flexibilització de la normativa pressupostària, i també dels possibles de les que puguem disposar, respectant en tot cas les limitacions d’estabilitat pressupostària.

Salta a la part superior