Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
29/09/2020 13:16:44

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Edat antiga

El terme municipal és ric en jaciments del període del bronze i de les cultures ibèriques i romanes.

Ceràmica amb cordons de la penya del Moro, 700-780

Fa uns 2300 anys el poble dels ibers es va instal·lar a la nostra terra. Vivien en poblats situats a prop de les terres fèrtils i a dalt dels turons per poder defensar-se. S'han trobat restes a les Grases, a can Miano i a la penya del Moro.

Els romans van arribar a Sant Feliu fa uns 2100 anys i es van establir a les terres que hi ha entre les muntanyes i el riu Llobregat. Vivien en cases de camp anomenades vil·les i es dedicaven a conrear vinyes per poder fer vi i vendre'l. S'han trobat testimonis arqueològics de la seva vida material a la plaça de la Vila i al Mas Lluhí.

 

Edats del bronze i del ferro (1800-600 aC)

Vas campaniforme aparegut a la Riba, prop de la masia de ca n'Oliveres, a Sant Just

La metal·lúrgica del bronze (coure amb estany o altres minerals) desplaçà la pedra en la fabricació d'utillatge i quan aquesta es perfeccionà, es produïren eines de ferro més dures.

Van continuar els assentaments en coves i els enterraments col·lectius a l'interior d'aquestes o en megàlits. Entorn del 1100 aC es van consolidar els habitatges al pla, com a resultat d'una agricultura basada en els cereals i una pesca profitosa al Llobregat i al seu estuari. Es van estendre les inhumacions en camps d'urnes, on els morts eren incinerats i les cendres dipositades en gerres enterrades en fosses individuals.

Al final del període es produí un canvi cap a formes de vida estables, i una forta territorialització de l'espai, novetats degudes, en part, a les penetracions dels pobles indoeuropeus.

A l'entorn de Sant Feliu tenim alguns jaciments arqueològics que il·lustren aquest moment. És el cas de can Cortès (Sant Just). En el bronze final, malgrat la presència d'assentaments agrícoles a la plana, la cova de l'Or de Santa Creu d'Olorda segueix donant testimoni de la presència humana.

Els ibers (600-50 aC). Les primeres urbanitzacions del territori

Ceràmica ibèrica del jaciment de les Grases.

Del període ibèric antic (600-450 aC) tenim una bona mostra al poblat de la penya del Moro, on les excavacions han descobert una trama urbana amb més de vint habitacions i diversos carrers. També s'hi ha localitzat una de les poques mostres d'escriptura ibèrica de la costa catalana. Posteriorment, durant l'ibèric ple (450-197 aC) van aparèixer nous poblats com el de Santa Creu, el de can Miano i el camp de sitges de les Grases.

Els ibers que habitaven aquest territori (els laietans), situaven els poblats en llocs elevats per facilitar la defensa i dominar les planes conreables. La seva organització sociopolítica va esdevenir més complexa. Eren comerciants i importaven productes de la Mediterrània oriental.

L'estuari del Llobregat facilitava les activitats de cabotatge dels vaixells fenicis, grecs i púnics, mentre que el riu era una via natural per accedir a les terres de l'interior.

L'ibèric tardà (195-50 aC) va estar marcat per la romanització i l'abandonament dels poblats de la muntanya alta per establir-se en terrenys de conreu més plans.

La romanització. Un canvi en la concepció territorial

Forns del Mas Lluhí

La segona guerra púnica portà, l'any 218 aC, els romans a la península Ibèrica, des d'aleshores anomenada Hispània. Amb la nova divisió territorial passarem a formar part de la província Tarraconense. La romanització introduí i potencià conreus intensius de productes emmagatzemables i exportables: vinya, cereals i oliveres. Amb els diners de les vendes es podien comprar ceràmiques romanes d'importació.

Per produir, transformar i emmagatzemar el vi, el blat i l'oli, s'anà implantant un nou model d'habitatge: la vil·la, que en el segle I dC s'havia imposat en tot el territori.

Aquest ordre romà va mantenir-se fins al segle III dC, quan es produïren forts canvis amb l'establiment de pobles germànics a l'interior de l'Imperi i l'arrelament de la nova religió cristiana. Durant el baix Imperi, a Sant Feliu el poblament es mantingué en l'espai que envolta la plaça de la Vila, can Ricart i la torre de la Presó.