Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
05/03/2024 11:33:24

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Parc de Collserola
Punts d'interès

Punt natural Poblat Iber de la Penya del Moro

Poblat Íber de la Penya del Moro

  • Ruta 1
  • Ruta 3
  • Punt d'interès d'agricultura i ramaderia
  • Punt d'interès de flora
  • Punt d'interès arqueològic

A peu entre Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Restes de l'ocupació del turó pels laietans i ruïnes d'una fortificació medieval.

Descripció

Ens situem davant d’un assentament ibèric datat entre el segle VII aC. i el IV aC situat en el turó de la Penya del Moro. Les tasques arqueològiques van estar dirigides per Josep Barberà entre 1972 i 1992 i amb posterioritat, entre els anys 2000 i 2002. El lloc on establir el oppidum/habitat havia de complir tres condicions :

  1. Una bona xarxa de comunicació visual entre els assentaments de Puig Olorda, Can Miano, Montjuïc, el Pla de les Bruixes II, com a punt elevat.
  2. Una bona ruta comercial entre navegants i indígenes cap a l’interior.
  3. El control de les terres circumdants, pròximes a dos manantials i a una possible mina de coure.

Agricultura i ramaderia

La seva dieta es basava en els animals de l’entorn com l’ovella, la cabra o el porc. La cacera era inexistent, per tant, la carn que es consumia era bullida més que cuita a la brasa. La proximitat amb el mar els proporcionava la recol•lecció de mol•luscs tant per menjar com per fer collarets. Practicaven el comerç amb productes del sud de la península, també mercadejaven amb grecs i fenicis, ells són els que ens van introduir l’escriptura i l’ús del torn en la fabricació de gerres enlloc de fer-les a mà, que es molt més laboriós i demana més temps.

El gènere més important es l’ovicàprid, que senyala una societat de tipus pastoral, la presència del porc suposa una economia mixta agropecuària. També hi trobem el bou per la seva força en el treball del camp. La caça no sembla haver tingut gaire importància, el bestiar és en la seva majoria domèstic. El gos era salvatge i el cérvol, només tenim mostres de les banyes, que eren molt apreciades, jugaven un paper molt important en els rituals, foren objectes de bescanvi.

Cultivaven el blat, que era la base de la seva dieta, el lli i la llana els utilitzaven per fer teixits i els objectes de comerç eren la ceràmica i denes de pasta vítria.

El mon ibèric es distribuïa en tribus. En el nostre cas, correspon els Laietans, que s'estenien per les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Vallès Occidental. La capitalitat la situaríem a Burriac/Cabrera de Mar.

Ens trobem davant de dues fases constructives: 550-500 a.C. / 425 -350 a.C. Podem parlar d’una plenitud del poblat entorn al 425 a.C. on trobem una major i rica concentració de material ceràmic.

1a fase entre 500 a. C. – 550 a. C.: El sistema constructiu de les cases del poblat ibèric era excavar en la roca de la muntanya per encaixar-hi les cases de planta rectangular. Un cas semblant és el poblat de La Clochea, a la riba esquerra del Roine.

2a fase del 450/425 aC. – 300 a. C.: Va ser ocupat de nou i es remuntaren les cases des dels fonaments, però s’enretiren uns 2 metres endavant separant-se de la roca tallada, i creant així un espai transitable.

Eren cases rectangulars amb parets de pedra de pissarra arrenglerades seguint la muntanya, (est i sud) probablement algunes cases tenien un segon pis, no totes. No disposaven de finestres. La tècnica constructiva era el tapial que consistia en construir murs amb argila, compactada a cops, dintre d'un motllo.

Restes arqueològiques

S’han trobat testimonis de sacrificis rituals, concretament d’ovicàprid adult: cap i extremitats sota el paviment d’una de les cases. S’ha interpretat com a ritual de fundació a l'igual que els enterraments de fetus o infants amb un ric aixovar que demostra les seves creences en una altra vida més enllà de la mort.

La troballa d’un ou de gallinàcia sota una llar de foc -un paral•lel el tenim a la necròpolis de Cabrera de Mar- és freqüent trobar-lo a les tombes des de les civilitzacions micèniques fins a l'època romana, que suposa un canvi en la simbologia i està relacionat amb la vida eterna.

L'objecte estrella és la placa de Plom amb 34 signes ibèrics que corresponent a l'alfabet sud-est de la Península. Només són tres les mostres d’escriptura trobades en la península de l’escriptura ibèrica. L'escriptura s'ha fet d'esquerra a dreta, no hi ha senyals de separació de les paraules i s'hi empren signes de l’alfabet sud –oest i sud –est. S’ha identificat com un tracte comercial ja que, l’alfabet ibèric es indesxifrable.

Una altra troballa és el peu d'un bol o plat àtic de vernís negre datat cap al 420 aC, en el fons extern del qual s'hi gravaren dues lletres, una sigma i una beta, caràcter aquest que únicament es troba en l'alfabet greco-ibèric del sud-est.

Fonts

  • BARBERÀ, J.; SANMARTÍ, E. (1982): Excavacions al poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelonès). Campanyes de 1974-75 i 1977-1981, Monografies Arqueològiques, 1, Barcelona.
  • BARBERÀ, J.; CAMPILLO, D.; MIRÓ, C.; MOLIST, N. (1989): Las inhumaciones infantiles y otros ritos en el poblado ibérico de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelona). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 14, Castellón, 161-171.
  • BARBERÀ, J. (1998): Los depósitos rituales de restos de óvidos del poblado ibérico de la Penya del Moro en Sant Just Desvern (Baix Llobregat, Barcelona). SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, extra 1, Valencia, 129-135.

Enllaços:

http://wikipedra.catpaisatge.net

Llistat punts d'interès

Inici de Rutes per Collserola

 

Salta a la part superior