Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
23/05/2024 07:09:31

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

Parc de Collserola
Rutes pel parc

Ruta 3 (SFLL3): Ruta Anella

8 hores - 16,55 km

Itinerari panoràmic de les valls de Sant Feliu, flora, fauna, arqueologia, geologia i masos agrícoles

Punts d'interès: Natura, jaciment iber, pujada al Puig d’Olorda, visita geològica a la pedrera dels Ocells, la Sanson, plegament devonià, mirador a la vall dels masos agrícoles de Sant Feliu i la vall industrial del Llobregat, Can Ferrés, Can Bofill, Ca n'Amigó i Can Canaris. Cultius als masos agrícoles de Sant Feliu, tipus de bosc, sotabosc i funcionament dels masos i el sistema de l’aigua.

Aquest recorregut comença a la Salut on es poden veure els colomars i els abellerols a l’altra banda de la riera. De pujada, anirem acompanyats de bosc mediterrani i sotabosc en licorella, i anirem trobant avistament tant de la planta del Llobregat com del jaciment arqueològic de la Penya del Moro

Un cop hem arribat a dalt de la Penya tenim una visió de la vall de Can Parellada, de Can Ferriol i des de La Sanson fins a Santa Creu d'Olorda.

A continuació seguirem la ruta per un camí agradable, a solei, amb feixes i fruiters abandonats, amb un sotabosc ple de plantes aromàtiques. Passarem per la Font del Broll, que es diu que procedeix d'una antiga mina que prové de Sant Just.

Un cop arribem al Fornot de les Torres, i a la Torre del Bisbe, continuarem per un camí forestal fins a Can Ferriol, on s'estan duent a terme diversos plans de recuperació de Collserola i la seva biodiversitat com són el de desbrossat de sotabosc, el de repoblació de papallones o la recuperació de la font, el pont i les barraques de vinya de la finca. 

Pujada al Puig d’Olorda, per camí forestal, senglar, rèptils, bosc..., visita geològica a la pedrera del Ocells (anidament d’ocells) i a Santa Creu d’Olorda, camí de bosc frondós d’alzina i roure, descens i avistament de la Sanson, cinta transportadora i canteres, plegament devonià (espai geològic), mirador a la vall dels masos agrícoles de Sant Feliu i la vall industrial del Llobregat, can Ferrés, can Bofill, font de can Amigó.

A la Sànson, podem observar la indústria, les extraccions i el funcionament de la cimentera i de la cantera.

A Can Canaris, cultius d’autosuficiència, bestiar equí i ramader d’autoconsum, activitat apícola (abelles), i mas amb barraques de vinya, dipòsits,... Hortets d’autoconsum i autoconstrucció, boscos i camps abandonats,... fins i pels voltants de Can Pahissa (mas abandonat): abans activitat agrícola, ramadera, aviram i oví, fruiters, oliveres i garrorfers abandonats. Vistes a la zona industrial del Llobregat (el Pla i la llera del Llobregat).
Mas agrícola de Can Albareda, barraques, fonts,... i retornem pel camí del bosc de Torre Abadal, molt agradable, ombrívol i net..

Arribem de nou a la Sanson, i riera de la Salut avall fins a l’àrea de lleure.

Punts d'interès a la ruta

Panoràmica de les valls i masos agrícoles de Sant Feliu des de Sanson

Antigues finques agrícoles i ramaderes s'extenien per tota la vall. Des dels anys 60 una important industrialització del territori . Actualment és treballa en la recuperació i revalorització del medi, per exemple de la llera del riu.

 

Poblat iber de la Penya del Moro

A peu entre Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Restes de l'ocupació del turó pels laietans i ruïnes d'una fortificació medieval.

 

La Vall de Sant Feliu i el Puig Olorda des de Penya del Moro

En aquest punt en concret, trobem que la diferència entre la solana i l'obaga és molt notable, hi podem trobar les mateixes espècies als dos llocs però la seva evolució varia degut a l'afecte del sol i la humitat. 

 

Plegament Devonià

Es tracta de la millor localització per a observar i estudiar la successió estratigràfica com de l’estructura dels plecs i nivells de calcàries que afecten les seqüències carbonatades i restes fòssils que han permès datar aquests materials corresponent el Devonià inferior.

 

Plantes, olors i fruiters de secà i aromàtiques a la vall de Can Parellada

Destaca la distribució en feixes, terrasses subjectades amb murs de pedra seca a les vessants de solana, mentre que a les obagues, s'hi manté el bosc espontani. Com a arbres fruiters trobem el garrofer, l'ametller, l'olivera...

 

Can Ferriol

Masia d’estil modern popular del segle XVIII dins d'una finca de 86 hectàrees de boscos i camps amb conreus de secà i regadiu i fruiters.

 

Torre del bisbe

Aquest edifici esplèndid i de grans dimensions conegut també com Torre de Baix, va se construït probablement al segle XII sobre una antiga torre de defensa, i es troba situat a la vall de Sant Feliu de Llobregat

 

Ermita La Salut

La capella es va edificar sobre una ermita medieval i fou beneïda el 1749. 

 

Can Parellada

Masia originària del segle XII amb ampliacions al segle XVIII. És una de les poques masies que manté actiu el conreu.

 

Font de Can Masseguer

Molt a prop de la masia es troba una mina d’aigua subterrània de la que brolla la font de Can Masseguer. Actualment no és accessible.

 

Can Cuiàs

La masia està totalment restaurada i adaptada a la seva nova funcionalitat com a espai lúdic i restaurant. L’any 1999 es va inaugurar un camp de golf a les terres de la propietat.

 

Can Pahissa

Situada molt a prop de la línia del tren, aquesta masia és un conjunt d'edificacions fruits d'ampliacions en funció de les necessitats. Actualment està molt deteriorada.

 

Can Sant Feliu

Aquesta masia situada a prop del camí ral i actualment enclotada pel traçat de la via del tren ha tingut diversos noms. Inicialment es va dir Can Roure, però posteriorment Can Sant Feliu i Can Miano.

 

Ca n'Albareda

Masia datada a mitjan del segle XVI. Conserva el seu aspecte original de planta basilical, amb un pis, golfes i un cos central sobrealçat.

 

Can Canaris

L'origen de la masia de Can Canaris se situa al segle XVIII i el seu nom provindria del seu primer propietari i constructor, un senyor de les Illes Canàries.

 

Santa Creu d'Olorda

Conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, situat a la carretera que puja de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032.

 

Font del Broll

Construcció formada per una paret de totxo amb una porta, dins la qual hi ha la volta d’una galeria d’uns 100 metres que s’endinsa a la muntanya.

 

Font de Can Parellada

Té una disposició original que permet observar la captació de l’aigua, el tub i la bassa, i el seu emmagatzematge.

 

Font de Can Masseguer

Molt a prop de la masia es troba una mina d’aigua subterrània de la que brolla la font de Can Masseguer. Actualment no és accessible.

 

Font de la Torre del Bisbe

Gran construcció formada per una entrada en forma de volta, la part de la font i una galeria interior.

 

Font de Can Ferriol

El tub està encastat a la placa de ciment que arrebossa una part del marge.

 

Font de Ca n'Amigó

40 metres al nord-est de la masia de Ca n'Amigó trobem aquesta font on actualment trobem un gran embassament.

 

Font de Ca n'Abadal

Cau enfonsada a la llera del torrent. S’hi accedeix per unes escales, construïdes de totxo vist, igual que les parets laterals.

 

Font de Ca n'Albareda

No trobada. El mapa de l’Alpina la dibuixa a prop de Ca n’Albareda, al seu nord-est.

 

Mina de la Salut

Estava situada a la part inferior del conjunt de l’Ermita de la Salut i el bar restaurant Masia La Salut. Actualment no existeix la font, que va desaparèixer amb motiu d’unes obres de remodelació dels accessos.

 

Fornot de les Torres

Antic forn de calç. Els forns de calç en estar construïts en terrenys calcaris, també es coïen i a mesura que s'utilitzaven anaven perdent parets, es perdien uns 2 cm per utilització. És per això que amb el temps es deixaven d'utilitzar i es feien de nous.

 

Pont de Can Ferriol

Als voltants de la propietat de Can Ferriol a tocar amb el torrent d’en Serra es situa aquest petit pont construït en pedra seca del segle XVIII.

 

Barraques de Ca n'Abadal

En la finca de la Torre Abadal, actualment propietat de l’Ajuntament de Sant Feliu, s’han censat 9 barraques de vinya, la majoria estan en ruïnes. Només una cabana i un aixopluc resten en bon estat.

 

Barraques de Can Canaris

A la finca de Can Canaris s’han censat 9 barraques de vinya de diferents tipologies. La major part està en ruïnes tot i que existeixen dues cabanes i un aixopluc que es troben en bon estat.

 

Barraques del Cerdanet

Al parc del torrent del Cerdanet s’han inventariat 6 barraques de diferents tipologies. Totes menys un aixopluc estan en ruïnes.

 

Inici de Rutes per Collserola

Salta a la part superior