L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat ha celebrat aquest dilluns, 15 d'abril, l'acte de cloenda de la celebració dels 40 anys de servei a la ciutadania, preservant, conservant, tractant i difonent el patrimoni documental d'àmbit comarcal. L'acte ha estat presidit per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l'alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell; la consellera de Cultura i Memòria Democràtica  del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz; i la directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, M. Luz Retuerta.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha destacat la figura dels arxivers i les arxiveres, "els millors aliats per preservar la memòria dels arxius" i ha posat al centre la generositat dels donants de fons, subratllant "la importància d'entendre el patrimoni com un bé col·lectiu". Els arxius, ha assegurat, "són vius, són un tresor i són de tota la ciutadania".

La consellera de Cultura del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz, ha destacat que l'Arxiu és "una institució plenament compromesa amb la cultura, amb la identitat i amb el treball per a la recuperació de la memòria de la nostra comarca".

L'alcaldessa Lourdes Borrell ha explicat que l'Arxiu "va sorgir en un moment crucial de la nostra història i des d'aleshores hem estat testimonis d'un incansable esforç, però el que mai ha canviat és el seu compromís amb la preservació i la difusió de la memòria històrica col·lectiva".

La directora de l'Arxiu, M. Luz Retuerta, ha assegurat que els arxius "són el reflex de la societat, una societat canviant, com els seus fons que es van ampliant. I aquest ha estat l'objectiu principal al llarg d'aquestes quatre dècades: fer que l'Arxiu Comarcal fos un reflex de la societat que teníem".

A continuació s'ha celebrat una taula rodona sobre els orígens i l'evolució de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat a càrrec de Jaume Bosch, ex parlamentari i antic regidor; Mercè Renom, investigadora de l'Arxiu; i Joan Tardà, investigador de l'Arxiu i antic diputat a les Corts.

En la segona part de l'acte l'artista Jaume Amigó ha explicat l'obra d'art obsequiada als donants de fons i documents i ha tingut lloc un homenatge a les persones, entitats i institucions donants i s'ha fet el lliurament d'un gravat sobre l'Arxiu com a contenidor de la memòria. 

Un referent pel seu impuls i suport a la recerca i el coneixement

L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat es va crear l'abril de 1983 i és un referent pel seu impuls i suport a la recerca i el coneixement, i a la promoció dels serveis didàctics en l'àmbit educatiu. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcal del Departament de Cultura (XAC), distribuïda per totes les comarques catalanes. 

L'Arxiu, que va inaugurar la nova seu el 2015, és un dels més importants de Catalunya pel seu dinamisme cultural i associatiu. El nombre d'usuaris anual, presencials i virtuals, és de 220.000 i fa difusió del fons que conserva amb més de 1.600 activitats culturals obertes a la ciutadania d'arreu del país. Entre d'altres, elabora materials didàctics, organitza cursos de formació al professorat, convoca premis dels treballs de recerca de batxillerat i participa i col·labora en el disseny de noves metodologies didàctiques, com és el treball per projectes.  

Es tracta d'un dels primers arxius a incorporar l'ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions a la comarca del Baix Llobregat, així com dels primers a participar en projectes d'intel·ligència artificial i visió per computador.

Al llarg dels 40 anys, l'Arxiu ha vetllat per la conservació d'una gran varietat i multiplicitat de fons i col·leccions de la comarca, amb 199 fons públics i privats i més de 4.500 metres lineals de documentació. Formen part d'aquest fons els arxius municipals i l'arxiu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i més 2.500 protocols de diverses notaries del districte de Sant Feliu de Llobregat, a més de fons institucionals, d'associacions, patrimonials, eclesiàstics, d'empreses i particulars. 

Altres fons destacats de l'Arxiu són el de la "Consultoria para la mujer Elena Francis" (1951-1972), amb aproximadament 100.000 cartes que recullen aspectes de la quotidianitat de les dones durant el franquisme.

L'Arxiu disposa de cinc dipòsits per a la conservació de documentació en paper, un dipòsit per la documentació en suports especials (fotografia, audiovisuals, etc.) i un per la documentació de grans formats (planeres de pergamins, plànols, cartells, etc.). En total, 14.000 metres lineals de capacitat (140.000 capses d'arxiu) per la correcta conservació de la documentació que ingressa.