Barraques de vinya de Can Ferriol
Història de les barraques de vinya de Can Ferriol
- Ruta 1
- Ruta 3
- Punt d'interès de construccions tradicionals
- Punt d'interès d'agricultura i ramaderia
- Punt d'interès de flora
- Com arribar
Dins dels terrenys de Can Ferriol s’han censat 11 barraques de vinya de diferents tipologies i, tres d’elles, com una part de l’edifici de la masia, han estat restaurades.
Descripció
La finca de Can Ferriol té 86 hectàrees de boscos, camps de cultiu de secà, regadiu i arbres fruiters i compta amb una masia del segle XVIII. Des dels anys 90 pertany a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Dins dels terrenys de Can Ferriol s’han censat 11 barraques de vinya de diferents tipologies i, tres d’elles, com una part de l’edifici de la masia, han estat restaurades.
A un costat de la masia ens sorprèn trobar un exemplar de sauc, arbre que normalment es troba al Pirineu. Des de l'era es distingeix perfectament ja que destaca per sobre de la resta d'arbres i el xiprer que l'acompanyen.
Des d'on està ubicat el punt QR, baixant de cara a la riera al costat mateix de la masia, trobem un lledoner centenari que val la pena visitar per la seva espectacularitat. Arreu de la zona, trobem un arbre de caquis i una figuera, acompanyats d'un sotabosc ple de menta xocolata (Mentha Piperita Citrato). A la part inferior de la masia hi trobem un hort domèstic en desús i, a la part superior, una zona de cultius i una explanada que es feia servir com a era.
Les barraques de vinya són construccions senzilles que tenien la funció de protegir els pagesos de la pluja durant la feina al camp i ser l’espai de magatzem de les seves eines. Es creu que la majoria de barraques de vinya, sobretot les de pedra seca, són del segle XIX, que és quan el conreu de la vinya va agafar més importància. Són elements patrimonials que evidencien el passat vitivinícola. Tot i que amb el pas del temps i els canvis agrícoles de la zona van acabar en desús, actualment hi ha catalogades un centenar a tot el Parc de Collserola i la majoria estan concentrades a la vessant del Llobregat.
Acostumen a tenir una sola estança i la tipologia més comuna és la de cabana de pedra seca, de planta circular, quadrada, rectangular o irregular. Normalment no tenien porta i al seu interior és molt freqüent trobar-hi seients, lleixes, armaris, xemeneies i, en alguns casos, menjadores per a animals.
En el cas de les barraques de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, on eren molt comunes les mines d’aigua, s’utilitzaven puntualment materials ceràmics propis d’aquestes per a la construcció de les barraques. Per aquest motiu, és possible veure voltes de maons o voltes d’entibat (formades per dos peces d’un quart de circumferència) com a solucions pels sostres de les barraques.
Amb l’arribada de la fil·loxera a Collserola, entre els anys 1883 i 1886, moltes vinyes es van substituir per conreus de fruiters de secà, en el cas de Sant Feliu sobretot ametllers i garrofers, i això va afectar a la presència de barraques a la zona de manera que es poden trobar en pinedes o entre ametllers, garrofers o oliveres.
Fonts
- RASPALL, Alfons; Guia de Natura del Parc de Collserola. Consorci del Parc de Collserola. Barcelona. 2004
- FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). "Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5". Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985.
Enllaços d'interès
Llistat punts d'interès
Inici de Rutes per Collserola