Joana Raspall, filla de Bonaventura Raspall i Pahissa i Joana Juanola i Devavry, va néixer l’1 de juliol de 1913 ocasionalment a Barcelona, concretament al barri de la Barceloneta. La família Raspall, que residia al Masnou, a l’any 1916 es traslladà a Sant Feliu de Llobregat, al passeig Nadal, on resideix des d’aleshores.

Joana Raspall de bebé

Casa de la família al passeig Nadal

La família destacava pel seu caràcter emprenedor en el sector agrícola. Es van interessar per les “figues seques de Fraga” i se’ls atribueix bona part de l’esplèndida imatge que tenien aquestes figues al segle passat.  El senyor Bonaventura Raspall va dissenyar les caixes on s’emmagatzemaven les figues, i  va donar d’aquesta manera un rellevant caràcter de qualitat al producte. D’altra banda, va rebre diverses medalles per ser pioner en la presentació de les seves fruites; va utilitzar palla perquè no es fessin malbé les figues.  Però la seva mare, una dona excepcional per l’època, era qui realment portava el negoci. A més a més, va ser la primera dona a Sant Feliu que va escriure a màquina.

Inicià la seva escolarització a l’escola municipal pública perquè el seu pare volia que tingués una educació lliure.

Com que la mare era d’origen francès, a l’agost de l’any 1924, a l’edat d’11 anys, la Joana va marxar a França a aprendre francès a l’internat de monges franceses “Cours Maintenant”, a Perpinyà. Posteriorment, quan tenia 13 anys, va morir el seu pare i el seu avi. Amb aquest últim mantenia una estreta relació, va ser qui li va ensenyar a estimar la llengua catalana. Després d’aquests esdeveniments ja no tornà a marxar mai més de Catalunya.

Joana Raspall de nena

Joana Raspall de jove i mort del seu pare i avi

A l’adolescència es va començar a formar en el món del comerç per treballar en el negoci familiar , va cursar estudis de comptabilitat i als 14 anys començà la seva activitat literària, sempre en català. Les seves primeres publicacions apareixen a les revistes locals dels anys 20 i 30. Des de la revista Claror encapçala la campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu.

L’any 1930, quan només tenia 17 anys, va fundar l’Escola de Declamació i va estrenar l’obra “Dos amors”, al Casino Santfeliuenc. Aquests anys van ser atapeïts de lectura, el teatre de Guimerà i els poetes catalans van ser una gran font d’inspiració per ella. Com ella mateixa va expressar “li va venir una febre d’escriure i versificar”. Als 20 anys, portada pel seu amor pels llibres,  va començar a participar en les tertúlies literàries i a estudiar la carrera de bibliotecària. Amb 25 anys finalitzà els estudis superiors a l’Escola de Bibliotecàries i començà a treballar a la Biblioteca de Vilafranca del Penedès com a substituta fins el dia 16 de gener de 1939.

Durant la Guerra Civil va tornar a mostrar el seu amor per la literatura i la cultura, juntament amb la seva companya de feina van salvar part del fons de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès, sobretot els llibres en llengua catalana per evitar que caiguessin en mans dels soldats de Franco. Totes dues van viatjar fins a Barcelona per deixar els llibres a la Biblioteca de Catalunya. Finalitzada la guerra es va posar a treballar com a oficinista en una empresa industrial i a fer classes particulars, no va tornar a exercir com a bibliotecària.

A l’any 1941, a l’edat de 29 anys, Joana Raspall es va casar amb l’Antoni Cauhé i Huguet, metge de professió i cap de sanitat de Sant Feliu. Van tenir quatre fills: Mª Antònia, Lluïsa, Imma i Antoni. Des de llavors es va dedicar a ajudar el seu marit al despatx de la consulta, fins la seva mort, l’any 1975.

Joana Raspall i el Dr. Antoni Cauhé

Joana Raspall i la lluita pel català

Als anys 60, una vegada més i a l’edat de 52 anys, es posà de manifest la seva passió per la llengua, ja que, va començar a fer classes particulars de català semiclandestines a casa seva, a les Mercedàries i a l’escola Verge de la Salut “Els Padres”. Les seves paraules van ser: “jo vaig triar el català sí”!

És en aquesta època quan comença a escriure en els espais clandestins o tolerats per la censura: jocs florals, concurs literaris i festes populars.