A principis del segle XIX, el barri actual de Roses-Castellbell, predominava una zona de vinyes i camps. Allà es trobava el nucli central de la població. 

Amb l'arribada del ferrocarril (1854) Sant Feliu es convertí en un punt d'atracció per a famílies de la burgesia barcelonina que veien SantFeliu un bon lloc per venir a estiuejar. Per aquest motiu es van construir diverses torres a la rambla Marquesa de Castellbell. Torres destinades al descans i totes tenien el seu jardí. Exemple: Villa Victòria i torre Corzana (residència dels propietaris del Circ Corzana i de la firma Varni de roba interior femenina).

Entorn l'any 1924 s'inicia el procés d'urbanització de la zona de Roses-Castellbell. Amb més d'un quilòmetre de longitud i 22 metres d'amplada, aquesta via uneix la carretera Laureà Miró a la riera de la Salut. Les primeres obres que es portaren a terme van ser les de condicionament del tram de la rambla.

El nom de plaça de l'Avinguda (actual plaça Pere Dot) hi havia un fanal que es convertí en un lloc molt concorregut pels santfeliuencs. Fins l'any 1939 l'actual Rambla, es va dir Avinguda de Pere Dot, en homenatge a aquest famós roserista. Des de l'any 1939, per acord plenari del 13 de març es digué Avinguda de la Marquesa de Castellbell. El nom popular era la rambla. Per aquest motiu posteriorment se li va afegir Avinguda Rambla de la Marquesa de Castellbell.

A la dècada dels anys trenta el veïnat del barri de la rambla ja tenia molta consciència de barri molt unit.

A finals del segle XIX, algunes famílies de la burgesia barcelonina compren terrenys tocant a la via del tren per construir-hi les seves residències d'estiu.